El Dux de Venècia, el Doge, era la representació màxima de la Sereníssima República. Era un càrrec electiu, vitalici, però estrictament controlat pels altres càrrecs de l’estat; va ser instituit l’any 697 i va durar 11 segles, fins el 1797.
De fet no tenía gaire poders més que ser el cap de l’exèrcit i de la flota en cas de guerra. És curiós de saber que com a cap de l’estat venecià no tenia cap remuneració, sinó que al contrari el seu càrrec comportava grans despeses. Per aquest motiu havia de ser escollit entre els més rics de la Sereníssima.
El Palazzo Ducale, que de fet és el lloc on exercia el poder i hi vivía, ens presenta l’evolució històrica d’aquest símbol: pintures, escultures, manuscrits, monedes, medalles i insígnies de poder tradicional, recorden i descriuen a la perfecció aquest món extraordinàri que es va ensorrar el 1797.
En l’exposició, s’ha dedicat un ampli espai a la figura de les “dogaresse” (les dones dels Dux), en especial a la Morosina Morosini Grimani (1595-1605), de qui hi ha exposats un Retrat atribuït al pintor Palma il Giovane i una tela celebrant la seva coronació, i a la Elisabetta Querini Valier ( (1694-1700), quarta i última esposa de un Sereníssim a rebre de forma oficial una investidura pública.
Exposició DOGI E DOGARESSE AL TEMPO DELLA SERENISSIMA, Palazzo Ducale di Venezia, fins el 30 de juny 2013
