Tag Archives: doge

Dux i “first ladies” de Venècia

El Dux de Venècia, el Doge, era la representació màxima de la Sereníssima República. Era un càrrec electiu, vitalici, però estrictament controlat pels altres càrrecs de l’estat; va ser instituit l’any 697 i va durar 11 segles,  fins el 1797.

De fet no tenía gaire poders més que ser el cap de l’exèrcit i de la flota en cas de guerra. És curiós de saber que com a cap de l’estat venecià no tenia cap remuneració, sinó que al contrari el seu càrrec comportava grans despeses. Per aquest motiu havia de ser escollit entre els més rics de la Sereníssima.

Venecia diferent_Gentile Bellini_Doge Mocenigo

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees, Venècia en família

Una Versailles veneciana

Els venecians sempre van ser obsessionats pel control del nivell de la llacuna, amb molta raó, i van desviar en el curs dels segles tots els rius que hi abocaven.

El Naviglio del Brenta forma part del complicat sistema idràulic de conjunció entre la llacuna i la terra ferma. Uneix Venècia amb Pàdua, és una part de l’antic llit del riu Brenta, i va servir pel transport de mercaderies, persones i materials per a la construcció de la mateixa Venècia com la pedra, els marbres, la fusta.

La tradició d’estiueig en aquesta zona era ben arrelada. Ho demostren, entre d’altres , una composició del 1605  La barca da Venezia a Padova – commedia madrigalistica – i L’Arcadia in Brenta en que el Carlo Goldoni, inspirat per novel·les del segle XVII amb música del Baldassarre Galuppi, celebra aquest lloc d’estiueig dels nobles venecians.

Per això, a les ribes d’aquest Naviglio, van sorgir al llarg dels segles moltes cases senyorials – les vil·les– de les famílies venecianes més poderoses. Una d’aquestes eren els Pisani i aquesta és la mansió que es van construir a partir del 1721, durant els últims anys de la fabulosa Serenissima Repubblica, abans de la rendició a les tropes de Napoleó el 1797.

En homenatge al 114è Dux, Alvise Pisani, l’enorme edifici tenia 114 habitacions i un parc immens amb un laberint i avui està obert al públic i s’hi pot passar tot el dia.

Deixa un comentari

Filed under Història, Venècia en família