La Calma de Fausto Melotti a Venècia

Per sortir del soroll del Carnevale m’he agafat un moment de calma i de silenci visitant una exposició d’art.

D’art contemporani a Venècia, tot i que no ho sembli,  n’hi ha molt i el palau Venier dei Leoni, ara seu de la Col·lecció Peggy Guggenheim, s’ha transformat en el seu temple.

Venecia Catala_Guggenheim_Melotti_01

Al final de l’exposició TEMI&VARIAZIONI, L’IMPERO DELLA LUCE  hi ha una sorpresa, la secció dedicada a l’escultor Fausto Melotti (1901-1986), una monogràfica que inclou entre els anys ’60 i ’80, que il·lustren la seva relació amb el món de la música.

Fins el 14 d’abril 2014

Collezione Peggy Guggenheim Venezia

Palazzo Venier dei Leoni,  Dorsoduro 701

Obert cada dia de 10-18 hores, dimarts tancat

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Llibres, persones, idees

L’escola a Venècia

La paraula scuola, a Venècia, no vol dir només institució o centre encarregat d’educar o impartir docència: aquest terme, durant el domini de la Sereníssima, identificava les confraries laiques de caràcter social religiós i devocional i, per extensió, també els edificis que les allotjaven. Les Scuole Grandi, reservades majoritàriament als nobles, es dedicaven a la devoció d’un sant o a la penitència. La seva riquesa derivava de les generoses donacions i a les quotes dels dels propis agermanats: de fet, aquestes escoles posseïen una gran quantitat de diners que podien ser invertits en préstecs, béns immobiliaris i obres d’art i orfebreria.

Venecia_català_ Scuola_San Rocco

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Glossari, Història, Llibres, persones, idees

Senso

Ja eren les 8 del matí i feia 3 hores que feia cua a fora de les taquilles del Gran Teatro La Fenice.

La venda d’entrades estava oberta i, com que des d’un parell d’anys havia entrat en la temporada de la vida en que l’Opera (els italians li diuen simplement Lirica) et comença a agradar, m’havia decidit a invertir unes quantes lire – per cert, llavors eren milers – per comprar-me una localitat al galliner del teatre venecià.

Venècia_Catala_Senso_Alida Valli_Visconti

No estava sol, amb mi feia cua un amic i teniem els diners per comprar entrades per les nostre parelles. Justament quan em va tocar a mi, ja s’havien acabat els llocs a preu assequible i quedaven només llotjes amb 4 butaques.

No m’ho vaig pensar ni dues vegades i ivaig signar un xec. En aquell moment, però, no hi havia diners sufficients al compte i el meu amic em va haver de fer un prestec. Un prestec per invertir.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Venècia en família

El gran Carnevale di Venezia 2014 ja és aquí

Enguany comença el 14 de febrer i s’acaba el 4 de març. Té molta història: quan va ser institucionalitzat per les autoritats venecianes al segle XIII, començava el dia de Sant Esteve i s’acabava el dimecres de Cendra.

Aquesta edició, afegeix al progama unes propostes per viure aquesta festa no nomès posant-se una mascara.

Venècia Diferent_Pantakin_01 Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història

Dux i “first ladies” de Venècia

El Dux de Venècia, el Doge, era la representació màxima de la Sereníssima República. Era un càrrec electiu, vitalici, però estrictament controlat pels altres càrrecs de l’estat; va ser instituit l’any 697 i va durar 11 segles,  fins el 1797.

De fet no tenía gaire poders més que ser el cap de l’exèrcit i de la flota en cas de guerra. És curiós de saber que com a cap de l’estat venecià no tenia cap remuneració, sinó que al contrari el seu càrrec comportava grans despeses. Per aquest motiu havia de ser escollit entre els més rics de la Sereníssima.

Venecia diferent_Gentile Bellini_Doge Mocenigo

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees, Venècia en família

La Befana vien di notte

Les festes nadalenques italianes i catalanes tenen tradicions en comú amb molts països del món… els dies 25 de desembre i el 6 de gener els nens reben regals de part de personatges màgics.

Venecia Diferent_Befana

A Itàlia però hi ha una peculiaritat que és divertit saber.

D’entrada s’ha de dir que el Pare Noel és relativament recent: fins als anys 50 del segle passat (!) el dia de Nadal no hi havia regals: als meus germans grans els portava la Befana. Fins i tot, a les muntanyes lluny de les grans ciutats, ho feia, els primers dies de desembre,  Sant Nicolau. Quan el Pla Marshall va començar a tenir efectes a la Itàlia que acabava de sortir de la II Guerra Mundial, la Coca Cola ens va imposar a través de la publicitat aquest senyor gros amb barba blanca. Avui dia doncs les figures màgiques són dues: el Babbo Natale  i la Befana. El primer és qui porta els regals de debò la nit del 24 de desembre, els més grossos, aquells que realment fan molta il·lusió als nens i que es troben sota l’arbre de Nadal.

La Befana, en canvi, els porta la nit del 5 de gener: aquesta dona simpàtica la trobem representada com una bruixa bona, d’edat avançada, vestida de negre i amb un nas característic; a qui no s’hagi portat bé, en lloc dels regals li porta carbó.  A totes les cases que visita, deixa les juguines dins d’un característic mitjó apedaçat que els nens havien penjen a la llar de foc, buit, abans d’anar a dormir.

El nom Befana prové dal grec (ἐπιφάνεια, epifáneia) després bifanìa e befanìa. Les funcions són exactament les mateixes dels Reis Mags: com a Catalunya, cal que els nens facin la carta amb la llista dels regals que es demanen i la nit del 5 de gener aquesta bruixa els hi deixa juguines i llaminadures. Atenció que això dels regals és cosa del boom econòmic, abans eren només dolços i fins i tot recordo d’haver trobat una cosa rara i molt cara al nord d’Itàlia: ametllestaronges i mandarines.

Venècia, naturalment, la bruixa viatja en Gondola o en altres embarcacions, i s’organitza també una Regata de la Befana, amb competidors disfressats.

La Befana vien di notte, 

Con le scarpe tutte rotte, 

Col vestito alla romana, 

Viva, Viva La Befana!

 Venecia Diferent_Befana_Calza

Segons la història popular (font Wikipedia), els tres Reis d’Orient anaven cap a Betlem i, no aconseguint trobar el camí, van demanar informació a una vella. Ella no sabia el camí, però va convidar els visitants a pernoctar a casa seva. El matí següent, en agraïment per a l’acollida, ells la van convidar a seguir-los i visitar el nen, però ella va respondre que estava molt atrafegada.

Més tard, se’n va penedir i va prendre el camí seguit pels Mags, però mai més no va aconseguir retrobar-los. Des de llavors, diu la llegenda que ella va a parar a a qualsevol casa que troba al llarg de la carretera, donant dolços per als nens amb l’esperança que un d’ells sigui el Nen Jesús.

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees, Venècia en família, Venècia per nens