El ferrocarril és la solució més senzilla i barata: s’arriba directament a la ciutat, al començament del Canal Grande, i no cal preocupar-se d’aparcar el cotxe (amb les despeses que comporta). El primer tren arriba a les 5:29 i l’últim marxa a les 00:36.
L’estació de la ciutat històrica és la de VENEZIA SANTA LUCIA, i s’hi arriba des de la de VENEZIA MESTRE.
D’aquesta manera, s’entra a Venècia resseguint un llarg viaducte sobre la llacuna. El pont de ferrocarril va ser construït el 1840-41, i va ser una llarga i complexa operació empresarial dirigida per l’Imperi d’Àustria, que – desprès del Congrés de Viena – governava tota la part nord-est de la península italiana, inclòs el Milanesat: el Regne Llombardovènet.
L’arribada d’aquesta estructura va capgirar la manera de viure la ciutat, la va treure de l’aïllament i hi va introduir una modernitat que aleshores es pensava indispensable.
És interessant visitar la ciutat tenint en compte que, fins al XIX segle, era una illa a 4 quilòmetres de la terra ferma, quan s’hi arribava solament en barques conduïdes per persones molt expertes en la llacuna.
