Tag Archives: tours venècia

L’escola a Venècia

La paraula scuola, a Venècia, no vol dir només institució o centre encarregat d’educar o impartir docència: aquest terme, durant el domini de la Sereníssima, identificava les confraries laiques de caràcter social religiós i devocional i, per extensió, també els edificis que les allotjaven. Les Scuole Grandi, reservades majoritàriament als nobles, es dedicaven a la devoció d’un sant o a la penitència. La seva riquesa derivava de les generoses donacions i a les quotes dels dels propis agermanats: de fet, aquestes escoles posseïen una gran quantitat de diners que podien ser invertits en préstecs, béns immobiliaris i obres d’art i orfebreria.

Venecia_català_ Scuola_San Rocco

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Glossari, Història, Llibres, persones, idees

Dux i “first ladies” de Venècia

El Dux de Venècia, el Doge, era la representació màxima de la Sereníssima República. Era un càrrec electiu, vitalici, però estrictament controlat pels altres càrrecs de l’estat; va ser instituit l’any 697 i va durar 11 segles,  fins el 1797.

De fet no tenía gaire poders més que ser el cap de l’exèrcit i de la flota en cas de guerra. És curiós de saber que com a cap de l’estat venecià no tenia cap remuneració, sinó que al contrari el seu càrrec comportava grans despeses. Per aquest motiu havia de ser escollit entre els més rics de la Sereníssima.

Venecia diferent_Gentile Bellini_Doge Mocenigo

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees, Venècia en família

Les Gallerie dell’Accademia tornen a obrir

Les Gallerie dell’Accademia tornen a obrir, desprès de 17 anys d’obres. De fet, el més important dels museus estatals (els altres són de l’ajuntament o privats) de Venècia no va tancar mai completament, però estava permanentment en obres.

L’arquitecte Tobia Scarpa, professional de gran sensibilitat i experiència, va reorganitzar els 3325 metres quadrats del diferents espais de la “Veneta Academia di pittura, scultura e architettura” escola d’art que la Sereníssima va obrir el 1750; el 1807, durant l’ocupació napoleònica, es va traslladar als locals de l’Escola de la Caritat, l’Església de Santa Maria de la Carità i l’ex convent dels Canonges Lateranensos. Des d’ençà les sales s’adaptaren moltes vegades als usos escolars i expositius, sense preveure que l’Accademia esdevindria un dels més importants museus d’Itàlia.

Venecia diferent_Accademia_interno

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Info pràctiques, Venècia en família

Lepant

La batalla naval de Lepant, al Peloponès, fou combatuda el 1571. S’hi van afrontar la flota turca-otomana i una coalició cristiana, la Lliga Santa, formada pels regnes de les Espanyes, La República de Venècia, la de Gènova, el ducat de Savoia, els hospitalers de Malta i el papat. A les Drassanes de Barcelona us podeu fer una idea del vaixell del seu lider, Joan d’Austria.  Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història

El paper de la dona artista a Venècia

Rosalba CarrieraGiulia LamaMarietta Robusti eren pintores dels segles passats, i només avui són reconegudes com a figures importants de la història de l’art italià. Reconèixer la seva obra com la de qualsevol altre artista era generalment impossible a la seva época; excepte a Venècia, la precursora de la modernitat, on tot era diferent i, per tant, també ho era el paper de la dona. No és casualitat que la primera dona al món occidental a tenir un títol universitari de llicenciada fos justament veneciana: es tracta d’Elena Cornèr Piscopia que ho va aconseguir el 1578, a  Gli Studi de Pàdua, la universitat per antonomàsia de la Serenissima Repubblica di Venezia.

Rosalba_Carriera_Self-Portrait_Venecia diferent

Una manera interessant i divertida d’entendre una ciutat és conèixer la vida i activitats dels seus artistes, a través de la visita als llocs on vivien i on les seves obres es conserven. La Rosalba va ser entre els millors de la seva época, i  va aconseguir portar la tècnica del pastel als seus millors resultats: el seu rastre es pot seguir explorant el barri de Dorsoduro,  on ella havia nascut i viscut, i admirant la seva obra a les Gallerie dell’Accademia i el Museu dedicat al segle XVIII venecià: Ca ‘Rezzonico.

Aquí es pot continuar cap a Santa Maria Formosa, on va viure Giulia Lama que mai va pintar de professió: no es va inscriure en el gremi i es va guanyar la vida fent de brodadora.

Finalment s’arribarà a la bonica zona de la Madonna dell’Orto, on orient i occident encara avui estan a tocar, i on va néixer Marietta Robusti, filla del gran Jacopo Robusti anomenat el Tintoretto.

L’itinerari de les pintores venecianes requereix un dia sencer, i és l’oportunitat de visitar alguns llocs, esglésies i museus a la Venècia menys coneguda, que però encara captura l’ànima més autèntica de la ciutat.

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees

Carlo Goldoni

El gran reformador del teatre italià, realista i pragmàtic, ens va regalar quadres de vida quotidiana de la petita burgesia veneciana, la mateixa que ell estimava i menystenia alhora.

Nascut a Venècia al 1707, advocat de formació i escriptor de teatre, Carlo Goldoni tenia una visió crítica del món i va avançar-se a la seva època: en les formes del teatre burgès del segle XIX, substituint la Màscara amb el Caràcter, descrivint la feblesa de la burgesia veneciana, incapaç  d’evolucionar en un tercer estat modern, com la mateixa Serenissima.

Es va adonar perfectament de l’avançada de l’alliberament femení a la ciutat; estava a l’avantguarda respecte als seus contemporanis que l’apreciaven sense entendre el valor de la seva obra.

Al final es va traslladar a París però justament ell, que s’havia oposat als llocs comuns de la comèdia italiana de màscares, es va trobar davant d’un públic que preferia exactament aquells tòpics de l’italianisme dels dialectes i màscares.

En definitiva, no va ser profeta in patria però tampoc va ser comprès a l’estranger!

A París va acabar escribint les seves Memòries (en francès) i hi va morir el 1793 en absoluta pobresa.

A part d’un gran nombre de comèdies, i n’hi ha de traduïdes al castellà i català, va escriure una cinquantena d’opere buffe, amb músiques dels seus conciutadans Vivaldi i Galuppi, però també de Cimarosa, Salieri, Mozart.

A Barcelona, ja durant el segle XVIII es feren nombroses traduccions castellanes de les seves obres. Posteriorment, hom coneix les versions de J.Casas-Carbó (La dispesera, 1906), Ambrosi Carrion (La viuda desitjada), Narcís Oller (El sorrut benefactor L’avar, 1909; El vano, 1908-09) i A.Puiggarí (La malalta fingida, 1911). Joan Oliver traduí també El criat de dos amos (1962).

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees