Category Archives: Glossari

Mots que requereixen explicació

L’escola a Venècia

La paraula scuola, a Venècia, no vol dir només institució o centre encarregat d’educar o impartir docència: aquest terme, durant el domini de la Sereníssima, identificava les confraries laiques de caràcter social religiós i devocional i, per extensió, també els edificis que les allotjaven. Les Scuole Grandi, reservades majoritàriament als nobles, es dedicaven a la devoció d’un sant o a la penitència. La seva riquesa derivava de les generoses donacions i a les quotes dels dels propis agermanats: de fet, aquestes escoles posseïen una gran quantitat de diners que podien ser invertits en préstecs, béns immobiliaris i obres d’art i orfebreria.

Venecia_català_ Scuola_San Rocco

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Glossari, Història, Llibres, persones, idees

Festa del Redentore

Ja s’apropa la Festa del Redentore. Enguany serà el dissabte 20 de juliol i  recorda la construcció – per ordre del Senat de Venècia del 4 de setembre 1576 – de l’Església del Redemptor com exvot per l’alliberament de la ciutat de la pesta, el flagell que va causar entre el 1575 i el 77 la mort de més d’un terç de la població de la ciutat. El projecte va ser encarregat a un dels més reconeguts arquitectes, l’Andrea Palladio.

Redentore_ponte di barche

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Glossari, Història, Venècia en família

Glossari venecià: Nizioleto

El rètol dels carrers venecians es diu nizioleto (/ nisio’eto /), que vol dir petit llençol.

La seva particularitat és que no és un cartell, sinó un veritable fresc: els noms dels carrers, campi e campielli estan pintats directament sobre el guix a les parets de les cases dins d’un rectangle de color blanc envoltat d’un marc (d’aquí prové el nom).

Les inscripcions es realitzen mitjançant patrons per pintar lletres, números i fletxes.

Atès que els treballadors que les pintaven eren obrers i no filòlegs, amb el temps els errors es van acumular inevitablement, arribant fins i tot a canviar el sentit de molts nom.

Venecia Diferent_Nizioleto

1 comentari

Filed under Curiositats, Glossari, Història

Muntadas torna a Venècia

A la Biennale Internazionale d’Arte di Venezia no es troben només els pavellons oficials dels estats i els que s’organitzen com Eventi Collaterali com, per exemple, el català, a la illa de San Pietro in Castello.

Les galeries d’art ciutadanes, aprofitant l’arribada de molta gent interessada a l’art contemporani,  també proposen iniciatives interessants.

Per això enguany a Venècia es podrà veure l’obra d’un barceloní molt conegut, Antoni Muntadas.  Nascut a Barcelona el  1942 és un dels artistes catalans de més renom internacional, que treballa en la intersecció entre l’art, les ciències socials i la comunicació. Enguany exposa a la Galleria Michela Rizzo, amb Protocols venecians I. Els seus treballs els anomena escultures socials, una mena d’artefactes que han de ser activats pels espectadors.

13_06_03_Antoni Muntadas_ Venecia Diferent

Protocols Venecians I és la primera fase d’un projecte en curs. Plafons i fotografies, projeccions i una instal·lació, dedicats a detalls aparentment sense interès: finestres, canonades, aigua. Segon Muntadas revelen les normes que marquen la vida dels habitants de la ciutat.

foto El Parqueadero

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Glossari, Llibres, persones, idees

Navi e squeri veneziani alla Querini Stampalia

Per tornar a reviure els temps en que la Serenissíma Repubblica di Venezia era la “Reina del mar” fins el 12 de maig es pot visitar l’exposició  “Navi, squeri, traghetti da Jacopo de Barbari”que endinsarà en les activitats del port i de les drassanes, anomenades “squeri”.

Els squeri eren nombrosos durant l’època d’or veneciana, sobretot al barri de Castello. Allà, hi neixien les petites embarcacions de la llacuna, com les gòndoles o els sandoli, que eren les tradicionals barques venecianes aptes per navegar només en baixa fondària.

En canvi, els grans vaixells dissenyats per navegar a mar obert, pel transport de mercaderies o les galeres militars es construien a a l’Arsenale de la República, és a dir les drassanes, com es pot observar en aquest fragment del cèlebre gravat d’en Jacopo de Barbari, que es projectarà als murs de la sala de l’exposició.

De Barbari part

En aquesta magnífica xilografia enorme de 3 x 1,5 metres, datada el 1500 i considerada encara avui una obra d’art, s´hi poden veure també nombrosos detalls de la vida quotidiana, amb les Rive plenes d’activitat comercial, de negocis, que permetran imaginar les sensacions de viure en la Venècia marinera de l’època. És un imatge-text de referència no només pel seu contingut estremadament precís, sinó també com a testimoni imprescindible de la història de la ciutat.És a més un obra mestra també pel domini tant de la perspectiva com de l’art del gravat.

Completan l’exposició nombroses aquarelles, dibuixos, aiguaforts, gairebé 150 obres que formen part de l’espectacular miscel·lània “Arsenale di Venezia e Marina“, practicament inèdita, patrimoni de la Fondazione Querini Stampalia. Hi aparèixen també les imatges de Navi o vascelli publicat el 1697 pel Vincenzo Maria Coronelli, famós pels seus globus terraquis.

L’exposició s’acaba idealment amb la Commedia del Dant, oberta al cant XXI de l’Infern, on hi descriu les hiperactives drassanes venecianes: l’Arzanà de Viniziani, en la prestigiosa edició comentada pel Cristoforo Landini. Publicada el 1491, un any abans de la descoberta d’Amèrica la qual marcaria la fi d’un món: el de la Venècia encara triomfant del gravat del Jacopo de Barbari.

Navi e squeri veneziani alla Querini Stampalia

Fondazione Querini Stampalia

Santa Maria Formosa
 – Castello 5252

30122 Venezia

tel 041 2711411

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Glossari, Història

La Góndola

La góndola és un vaixell únic i fascinant. Neix a un squero, lloc d’encant arcà i nom derivat del grec “eskharion“. A una ciutat crescuda en mig de canals l’art de fer vaixells era vital, doncs d’aquestes petites drassanes n’hi havia moltes.

De vaixells se’n feien de totes mides, des dels petits sàndoli, fins arribar a les galeres que, per cert, es feien a l’enorme squero de l’estat, l’Arsenale, les drassanes de la república.

Per permetre a l’únic remer, el gondoler, de portar un vaixell de 11 metres tot sol, la góndola té una forma força especial, és a dir asimètrica i amb una torsió de tot el buc anomenada poèticament a “falç del lluna”.

DSC03181

Les góndoles van ser, durant segles, el principal mitjà de transport de persones a tota la ciutat. Abans de la dominació austríaca, la ciutat es podia recórrer pràcticament només  a través dels canals: els invasors van voler modernitzar-la amb la construcció del pont del ferrocarril, de l’enterrament de molts canals i construint ampits als ponts: d’aquesta manera, avui ens apropem als palaus caminant, mentre abans això es feia en góndola: es a dir que, a part dels que estan al “Canal Grande“, sempre hi entrem per la porta del darrere.

Al final del segle XVIII, quan Venècia tenia 100.000 habitants i no 50.000 com ara, les góndoles eren milers. Ara en queden aproximadament un centenar. Amb l’arribada dels motors, l’ús de la góndola es va reduir fins a ser testimonial i reservat per ocasions turístiques i d’esbarjo. De fet, a Venècia, l’esport de la voga és ben viu i sempre es poden veure tripulacions entrenant-se per les moltes competicions que culminen amb la Regata Storica en que s’enfronten pràcticament tots els col·lectius de la ciutat. És veritat que hi han també diferents maneres d’apropar-se a l’ambient lacunar a través de rutes en vaixell.

Estaria bé no renunciar a un volt en góndola i, si ens fixem i ho aclarim abans de pujar, el preu no és més que el d’un taxi en hora punta. El principi és que la góndola es lloga a temps i que hi poden pujar fins a sis persones amb el mateix preu que està fixat i, tot i no ser exposat, s’ha de respectar. El gondoler que no ho fa pot ser sancionat.

Doncs el lloguer d’una góndola de dia surt a 80€ per 40 minuts amb 40€ per cada 20 minuts més. Si es puja en 4 persones, es pot provar l’emoció per 20 euros… no és car, oi?

http://www.gondolavenezia.it/storia_tariffe.asp?Pag=43

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Glossari