Category Archives: Venècia per nens

La Befana vien di notte

Les festes nadalenques italianes i catalanes tenen tradicions en comú amb molts països del món… els dies 25 de desembre i el 6 de gener els nens reben regals de part de personatges màgics.

Venecia Diferent_Befana

A Itàlia però hi ha una peculiaritat que és divertit saber.

D’entrada s’ha de dir que el Pare Noel és relativament recent: fins als anys 50 del segle passat (!) el dia de Nadal no hi havia regals: als meus germans grans els portava la Befana. Fins i tot, a les muntanyes lluny de les grans ciutats, ho feia, els primers dies de desembre,  Sant Nicolau. Quan el Pla Marshall va començar a tenir efectes a la Itàlia que acabava de sortir de la II Guerra Mundial, la Coca Cola ens va imposar a través de la publicitat aquest senyor gros amb barba blanca. Avui dia doncs les figures màgiques són dues: el Babbo Natale  i la Befana. El primer és qui porta els regals de debò la nit del 24 de desembre, els més grossos, aquells que realment fan molta il·lusió als nens i que es troben sota l’arbre de Nadal.

La Befana, en canvi, els porta la nit del 5 de gener: aquesta dona simpàtica la trobem representada com una bruixa bona, d’edat avançada, vestida de negre i amb un nas característic; a qui no s’hagi portat bé, en lloc dels regals li porta carbó.  A totes les cases que visita, deixa les juguines dins d’un característic mitjó apedaçat que els nens havien penjen a la llar de foc, buit, abans d’anar a dormir.

El nom Befana prové dal grec (ἐπιφάνεια, epifáneia) després bifanìa e befanìa. Les funcions són exactament les mateixes dels Reis Mags: com a Catalunya, cal que els nens facin la carta amb la llista dels regals que es demanen i la nit del 5 de gener aquesta bruixa els hi deixa juguines i llaminadures. Atenció que això dels regals és cosa del boom econòmic, abans eren només dolços i fins i tot recordo d’haver trobat una cosa rara i molt cara al nord d’Itàlia: ametllestaronges i mandarines.

Venècia, naturalment, la bruixa viatja en Gondola o en altres embarcacions, i s’organitza també una Regata de la Befana, amb competidors disfressats.

La Befana vien di notte, 

Con le scarpe tutte rotte, 

Col vestito alla romana, 

Viva, Viva La Befana!

 Venecia Diferent_Befana_Calza

Segons la història popular (font Wikipedia), els tres Reis d’Orient anaven cap a Betlem i, no aconseguint trobar el camí, van demanar informació a una vella. Ella no sabia el camí, però va convidar els visitants a pernoctar a casa seva. El matí següent, en agraïment per a l’acollida, ells la van convidar a seguir-los i visitar el nen, però ella va respondre que estava molt atrafegada.

Més tard, se’n va penedir i va prendre el camí seguit pels Mags, però mai més no va aconseguir retrobar-los. Des de llavors, diu la llegenda que ella va a parar a a qualsevol casa que troba al llarg de la carretera, donant dolços per als nens amb l’esperança que un d’ells sigui el Nen Jesús.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees, Venècia en família, Venècia per nens

Desembre a Venècia: 7 consells per veure esglèsies i escoltar música

Les esglésies són el lloc adient per gaudir de moltes obres mestres de la pintura veneciana i sovint es transformen en sales de concert.

Venecia Diferent_Nadal_Sant Marc

A Venècia, totes les informacions sobre els nombrosos concerts que hi ha durant aquesta temporada – impròpiament anomenada baixa – es troben als cartells, enganxats sobretot al carrer: així es pot estar al dia dels que es fan a moltes de les grans esglésies i “scuole” de la ciutat, cada nit.

Aquesta vegada els consells són 7, numero sagrat 

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Info pràctiques, Venècia en família, Venècia per nens

Desembre a Venècia: Esglésies i “Mercatini”

Venecia diferent_Nadal_San Marco

El desembre, a Venècia, el número de turistes es redueix gairebé a la meitat: de sobte es pot passejar per rive i campi sense la preocupació de topar en colles de turistes desembarcats de creuers i autocars. És la temporada en que Venècia és dels venecians. Viuràs el plaer de descobrir en pau les preciositat artístiques i arquitectòniques de la ciutat i entendre l’esperit de la mil·lenària Sereníssima Repubblica.

Per molt comerços i hotels de la ciutat comença un període de descans i, sobretot el Nadal i Sant Esteve, molts restaurants i bars queden tancats. En canvi es poden fer experiències peculiars, el període nadalenc ofereix diferents oportunitats:

Les famílies celebren el dia de Nadal a casa i surten el de Sant Esteve admirant els pessebres de les esglésies i rondant pels Mercatini di Natale.

(foto: web de l’Ajuntament de Venècia)

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Venècia en família, Venècia per nens

Sant Martí a Venècia

L’11 de novembre a Venècia, com a tot arreu, es celebra la festa de Sant Martí. Fins fa poc era molt popular, es solien menjar castanyes i vi nou i els nens cantaven sota les finestres de les cases on s’esperaven que els hi llancessin altres castanyes. D’aquesta antiga tradició queda només el costum dels nens de colpejar objectes sorollosos, com olles i paelles, i demanar unes monedes als botiguers o als vianants, especialment venecians.

sant-marti_pastis_veneciadiferent_02

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Venècia en família, Venècia per nens

El Carnaval de Venècia encara emociona

Hi ha algú que no conegui el Carnaval de Venècia? Segur que no.

Carnevale-2013-Rezzonico1

Potser però no tothom sap que és una festa tan antiga que el primer document en que surt la paraula Carnevale remunta a l’any 1094 i la festa està regulada amb un edicte del 1296, quan el Senat de la Repubblica Serenissima va declarar festiu el dia abans de la Quaresma. Durant molts segles els dies del Carnaval acabaven en aquell dia, després de durar sis setmanes.

La característica principal era que es podia sortir al carrer amb una màscara a la cara i això d’alguna manera permetia – durant uns dies – canviar de classe social, sexe i fins i tot la pròpia mateixa identitat. Aquesta sensació i el divertiment que en deriva perduren en els segles, encara avui participar al carnaval és emocionant: tothom, al mateix temps, puja a l’escenari i gaudeix de l’espectacle, només passejant per Venècia ja n’hi ha prou per ésser partícip del joc.

Amb l’arribada de Napoleó i durant tota la dominació austríaca, per el temor de revoltes, es van prohibir festes i màscares al carrer. El carnaval va resistir a les illes de la llacuna però, poc a poc, va anar perdent el seu caràcter de festa popular i  transgressiva fins a la primera meitat del segle XX.

Com el mític Fènix el carnaval va tornar a néixer el 1979 gràcies a la voluntat de la Biennale i del mateix Gran Teatro La Fenice, juntament als operadors turístics. Sort va voler que el llavors director de la Biennale Teatro fos una persona de gran capacitat com el Maurizio Scaparro que es va inventar o, millor dit, va recuperar el concepte originari de Carnaval del Teatre, i el va posar en marxa. Ell mateix així ens ho explica : “…l’ús de la ciutat de Venècia, espai únic, anòmal, que engloba plaça i teatres, terra i aigua, s’endu una suggestió única…”.

A partir de llavors l’èxit va ser tan gran que el Carnaval va arriscar de morir-ne. Ell encara resisteix, però va fer molt de mal a la ciutat, amb una exagerada difusió de la màscara com a souvenir, fins al punt que de botigues de màscares ara s’en troben a cada cantonada i – amb altres negocis típicament turístics – han aconseguit fer fora el teixit comercial i pujar tots els preus. Avui és tota una sort trobar una botiga de queviures normal –  amb la conseqüencia d’empitjorar la tendència a la baixa de la població autòctona a la Venècia històrica: ara hi viuen 50.000 persones, quan al segle XVIII els habitants van arribar a 200.000 unitat.

(imatge des  http://carezzonico.visitmuve.it)

1 comentari

Filed under Curiositats, Història, Venècia en família, Venècia per nens

Una platja veneciana al 100%

Quan es tanca el Festival Internazionale del Cinema di Venezia és el moment de gaudir d’una de les infinites cares de Venècia, la seva platja, el famosíssim Lido. La llacuna queda separada dal mar per una franja de terreny molt reduïda, una llarga illa part de la qual es diu justament Lido.

Imatge

La imatge decadent que en Thomas Mann i Luchino Visconti ens van deixar a Morte a Venezia però no correspon a la realitat: el Lido di Venezia és una part de la ciutat on viuen tot l’any molt venecians, circulen cotxes i autobusos i que es distingeix per la seva oferta d’esbarjo variada i per a totes les butxaques.

Imatge

Des de la zona informal, nudista i sense equipaments de la platja de San Nicoletto es passa a la més popular amb chiringuitos i restaurants, fins a la dels grans hotels com el Des Bains i l’Excelsior, es pot arribar en autobús a la Oasi degli Alberoni (els grans arbres), que es troba al costat fins i tot d’un bosc protegit.

Allà es troba un equipament on són garantits tranquil·litat, cuina de bona qualitat i un tracte familiar. És l’ideal per descansar una mica després d’uns dies de visites a la ciutat històrica, i el setembre es pot gaudir d’una pau molt rara en aquesta ciutat.

www.bagnialberoni.com Continua llegint

2 comentaris

Filed under Info pràctiques, Venècia en família, Venècia per nens