Pàtera és una paraula d’origen llatí que indica un plat rodó, de poca profunditat, normalment preciós (argent o or) encara que també n’hi ha de ceràmica. Es destinava a rebre una beguda, sobretot en un context ritual.
A Venècia però les pàteres son de marbre o pedra. Formaven part de la decoració de l’arquitectura bizantina: s’afegien a les façanes d’esglésies, cases i palaus.
En els centenars de pàteres que queden a la ciutat predomina el tema de la decoració animal amb lleons, ocells o amb simbologia cristiana.
Els venecians es van quedar sota l’hegemonia de Bizanci, mentrestant esdevinguda Costantinoble fins el 1202, quan ells mateixos van conquerir directament la ciutat amb una desviació del camí de la IV croada. L’estil bizantí però va durar a la ciutat fins a tot el segle XIV.
Les pàteres que podem veure enganxades a les cases d’avui formaven part del decorat original d’edificis d’estil bizantí, enderrocats els segles XIV i XV, i que es van reutilitzar.
Hi ha llocs, com moltes esglésies i el Fondaco dei Turchi ara Museo di Storia Naturale, on se’n poden veure desenes enganxades als murs però és més divertit i interessant, passejant per a la ciutat, aixecar el cap i anar buscant la “nostra” pàtera.
Venècia en català 