Tag Archives: arquitectura

Glossari venecià: Pàtera

Pàtera és una paraula d’origen llatí que indica un plat rodó, de poca profunditat, normalment preciós (argent o or) encara que també n’hi ha de ceràmica. Es destinava a rebre una beguda, sobretot en un context ritual.

A Venècia però les pàteres son de marbre o pedra. Formaven part de la decoració de l’arquitectura bizantina: s’afegien a les façanes d’esglésies, cases i palaus.

En els centenars de pàteres que queden a la ciutat predomina el tema de la decoració animal amb lleons, ocells o amb simbologia cristiana.

Els venecians es van quedar sota l’hegemonia de Bizanci, mentrestant esdevinguda Costantinoble fins el 1202, quan ells mateixos van conquerir directament la ciutat amb una desviació del camí de la IV croada. L’estil bizantí però va durar a la ciutat fins a tot el segle XIV.

Les pàteres que podem veure enganxades a les cases d’avui formaven part del decorat original d’edificis d’estil bizantí, enderrocats els segles XIV i XV, i que es van reutilitzar.

Hi ha llocs, com moltes esglésies i el Fondaco dei Turchi ara Museo di Storia Naturale, on se’n poden veure desenes enganxades als murs però és més divertit i interessant, passejant per a la ciutat, aixecar el cap i anar buscant la “nostra” pàtera.

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Glossari, Història

Una escapada a Vicenza, ciutat renaixentista

Vicenza és una petita ciutat molt a prop de Venècia, hi va viure tota la vida un arquitecte que és considerat el més influent i imitat de tota l’história de l’arquitectura occidental: Andrea Palladio. El seu rastre és ben visible a les rodalies – on es poden admirar les famoses “Vil·les“-  i al centre de la ciutat, on es troba una concentració impressionant dels seus edificis.

El de la fotografia  n’és el més gran, la Basilica Palladiana. No la va construir tota l’arquitecte sinó que és la segona pell d’un edifici del segle XV on s’hi administraven la justícia i els altres assumptes públics en les ciutats del Vèneto. La nova façana però transforma l’edifici medieval en renaixentista, model imprescindible per a tota l’arquitectura des d’ençà i dona a coneixer la petita ciutat a tot el món a través de la difusió dels llibres que el Palladio va escriure, els Quattro Libri dell’Architettura, i que tot el món, a partir de l’anglosaxó, va conèixer i encara avui es fa servir com a manual pels arquitectes.

Vicenza és també pàtria del deliciós Baccallà a la vicentina, un plat que darrere seu amaga una història molt divertida de comerciants venecians perduts als mars nòrdics.

 

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees

Els vidres de Carlo Scarpa

La Fondazione Giorgio Cini, situada a l’illa de San Giorgio Maggiore de Venècia, acaba d’obrir una nova secció del seu institut d’història de l’art que es dedicarà a l’estudi i a la valorització de l’art del vidre del segle XX i contemporani.

L’estrena es va fer amb un nou espai d’exposició dedicat a artistes que d’alguna manera van utilitzar el vidre com a instrument d’expressió creativa. A més hi hauran tallers, cursos i activitats didàctiques diferents, i també beques per poder-se dedicar a l’estudi d’aquest material tan lligat a la tradició veneciana.

No tothom sap que Carlo Scarpa, el conegut i innovador arquitecte venecià, va començar la seva carrera creativa justament amb el vidre. Un emprenedor de Milà, Paolo Venini, acabava de comprar una fornasa (vidrieria), i va escollir Carlo Scarpa com a art-director i també el va encarregar de realitzar una sèrie de peces: en van sortir les obres, espectaculars, que es poden veure a l’exposició, fins al final de novembre a la exposició Carlo Scarpa. Venini (1932-1947). S’hi podran veure també dos documentals, A Carlo Scarpa e ai suoi infiniti possibili (1984) relacionat amb la música de Luigi Nono, i Carlo Scarpa fuori dal paradiso (2012), amb relats dels que el van coneixer de prop.

Deixa un comentari

Filed under Història, Llibres, persones, idees