A partir d’una primera idea del 1890, per iniciativa d’artistes com Mario De Maria i l’alcalde de Venècia Riccardo Selvatico, va prendre la sortida el 1895 la primera Esposizione internazionale d’Arte della città di Venezia, que més endavant es va transformar en la famosa Biennal de Venècia, que ara es compta entre les més importants exposicions d’art europeu.
La primera exposició va ser creada arran d’una decisió de l’administració municipal de Venècia el 19 d’abril de 1893, la qual va proposar “establir una biennal artística nacional que s’inaugurarà el proper any, per tal d’estimular l’activitat artística i el mercat d’art a la ciutat de Venècia i a l’unificat Estat italià“. Posat en marxa la maquinària de l’organització, la primera exposició es va inaugurar el 30 d’abril de 1895.
El primer edifici que albergava l’Expo – es va dir inicialment Palazzo Pro Arte, després Pavelló d’Itàlia, ara Pavelló Principal – va ser construït als jardins de l’època napoleonica i es troba al barri de Castello, que ara tothom anomena el Jardins de la Biennal. Al llarg dels anys, els jardins van ser enriquits amb un gran nombre de nous pavellons per exposicions dedicades a cada país participant.
Fins i tot avui en dia, tot i ser la més antiga exposició internacional regular, la Biennal d’Art de Venècia segueix mantenint un cert prestigi i i fer una funció d’informació i actualització per al públic en general. No obstant això, encara té un paper molt important en ajudar a desenvolupar noves tendències, assenyalar artistes emergents en la consagració definitiva.
En 118 anys, a part de ser anul·lada el 1974, La Biennal de Venècia obre portes regularment i sol atraure un gran públic internacional, gràcies a les seves cites amb l’arquitectura, el teatre, la dansa.
La seva seu principal, els jardins públics de Castello, també s’ha convertit en un catàleg de l’arquitectura del segle XX. Allà es poden trobar, de fet, obres d’arquitectes famosos, elegits pels seus respectius països i encarregats de la construcció dels pavellons dels diferents estats.
