Tag Archives: vèneto

La Biennale farà l’aniversari, el cent divuitè

13_06_02_logo_biennale_veneciadiferent

A partir d’una primera idea del 1890, per iniciativa d’artistes com Mario De Maria i l’alcalde de Venècia  Riccardo Selvatico, va prendre la sortida el 1895 la primera Esposizione internazionale d’Arte della città di Venezia, que més endavant es va transformar en la famosa Biennal de Venècia, que ara es compta entre les més importants exposicions d’art europeu.

La primera exposició va ser creada arran d’una decisió de l’administració municipal de Venècia el 19 d’abril de 1893, la qual va proposar “establir una biennal artística nacional que s’inaugurarà el proper any, per tal d’estimular l’activitat artística i el mercat d’art a la ciutat de Venècia i a l’unificat Estat italià“. Posat en marxa la maquinària de l’organització, la primera exposició es va inaugurar el 30 d’abril de 1895.

El primer edifici que albergava l’Expo – es va dir inicialment Palazzo Pro Arte, després  Pavelló d’Itàlia, ara Pavelló Principal – va ser construït als jardins de l’època napoleonica i es troba al barri de Castello, que ara tothom anomena el Jardins de la Biennal. Al llarg dels anys, els jardins van ser enriquits amb un gran nombre de nous pavellons per exposicions dedicades a cada país participant.

Fins i tot avui en dia, tot i ser la més antiga exposició internacional regular, la Biennal d’Art de Venècia segueix mantenint un cert  prestigi i i fer una funció d’informació i actualització per al públic en general. No obstant això, encara té un paper molt important en ajudar a desenvolupar noves tendències, assenyalar artistes emergents en la consagració definitiva.

En 118 anys, a part de ser anul·lada el 1974, La Biennal de Venècia obre portes regularment  i sol atraure un gran públic internacional, gràcies a les seves cites amb l’arquitectura, el teatre, la dansa.

La seva seu principal, els jardins públics de Castello, també s’ha convertit en un catàleg de l’arquitectura del segle XX. Allà es poden trobar, de fet, obres d’arquitectes famosos, elegits pels seus respectius països i encarregats de la construcció dels pavellons dels diferents estats.

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees, Venècia en família

Una escapada a Vicenza, ciutat renaixentista

Vicenza és una petita ciutat molt a prop de Venècia, hi va viure tota la vida un arquitecte que és considerat el més influent i imitat de tota l’história de l’arquitectura occidental: Andrea Palladio. El seu rastre és ben visible a les rodalies – on es poden admirar les famoses “Vil·les“-  i al centre de la ciutat, on es troba una concentració impressionant dels seus edificis.

El de la fotografia  n’és el més gran, la Basilica Palladiana. No la va construir tota l’arquitecte sinó que és la segona pell d’un edifici del segle XV on s’hi administraven la justícia i els altres assumptes públics en les ciutats del Vèneto. La nova façana però transforma l’edifici medieval en renaixentista, model imprescindible per a tota l’arquitectura des d’ençà i dona a coneixer la petita ciutat a tot el món a través de la difusió dels llibres que el Palladio va escriure, els Quattro Libri dell’Architettura, i que tot el món, a partir de l’anglosaxó, va conèixer i encara avui es fa servir com a manual pels arquitectes.

Vicenza és també pàtria del deliciós Baccallà a la vicentina, un plat que darrere seu amaga una història molt divertida de comerciants venecians perduts als mars nòrdics.

 

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees

Veure le cases senyorials del Palladio

Vicenza és poc coneguda però mereix una visita.

La Rotonda és només una de les “vil.le” (cases senyorials) que l’Andrea Palladio va construir per a una noblesa de província com la de Vicenza. Després de 500 anys però, aquesta “provincialitat” s’ha convertit en un patrimoni inestimable.

VenèciAquí disposa d’un programa especial en petit autocar per visitar unes quantes d’aquestes cases senyorials en un dia. El programa comprèn itinerari a la ciutat de Vicenza, el dinar en un restaurant de bon nivell qualitat-preu  i, a la tarda, un recorregut per a la província de Vicenza per veure i, en algun cas, visitar les “vil.le” del Palladio.

(fotos de http://www.veneto.to)

Deixa un comentari

Filed under Història, Info pràctiques