Tag Archives: venecia diferent

Desembre a Venècia: Esglésies i “Mercatini”

Venecia diferent_Nadal_San Marco

El desembre, a Venècia, el número de turistes es redueix gairebé a la meitat: de sobte es pot passejar per rive i campi sense la preocupació de topar en colles de turistes desembarcats de creuers i autocars. És la temporada en que Venècia és dels venecians. Viuràs el plaer de descobrir en pau les preciositat artístiques i arquitectòniques de la ciutat i entendre l’esperit de la mil·lenària Sereníssima Repubblica.

Per molt comerços i hotels de la ciutat comença un període de descans i, sobretot el Nadal i Sant Esteve, molts restaurants i bars queden tancats. En canvi es poden fer experiències peculiars, el període nadalenc ofereix diferents oportunitats:

Les famílies celebren el dia de Nadal a casa i surten el de Sant Esteve admirant els pessebres de les esglésies i rondant pels Mercatini di Natale.

(foto: web de l’Ajuntament de Venècia)

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Venècia en família, Venècia per nens

La pesta de 1630 a Venècia

El segle XVII la Sereníssima va lluitar per alliberar els territoris del nord de la península italiana de les dominacions espanyola i alemana i, amb els alemanys, va arribar la pesta.

Venecia diferent_Peste

Al juny de 1630 va arribar a Venècia l’ambaixador del duc de Màntua. Com que venia des d’un àrea infectada, va ser posat en quarantena a l’illa de Lazzaretto Vecchio: però va ser suficient que només una persona, un fuster, entrés en contacte amb l’ambaixador perquè, tornant a casa a Venècia el vespre, va acabar transmetent la malaltia a tota la ciutatContinua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història

Ocells Morts a Venècia

El 42é Festival Internazionale de La Biennale Teatro di Venezia – dirigits pel català Àlex Rigola – posa en escena obres site-specific  nascudes en els tallers de La Biennale College  que van tenir lloc durant els 10 dies del festival.

Un dels muntatges especials és Picasso – Pájaros muertos de Marcos Morau i la seva companyia La Veronal, i es va estrenar a Campo San Francesco della Vigna el 9 d’agost.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Info pràctiques, Llibres, persones, idees

Venècia és un encant, però…

Però hi ha massa gent: tothom que torna da la ciutat dels canals diu, més o menys, el mateix. No obstant la crisi, a Venècia, sembla que hi hagi sempre més turistes.

Què fer, doncs? Renunciar a veure la ciutat?

La resposta és que no cal: per gaudir de l’atmosfera màgica que només la ciutat dels canals ofereix, hi ha una fórmula.

Santa Maria Mater Domini_Venècia Diferent

Continua llegint

5 comentaris

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees

Giovanni Caboto, fa quatre-cents anys

De Giovanni Caboto o John Cabot sabem que el 28 març 1476 havia obtingut la ciutadania de Venècia per haver-hi viscut quinze anys, però no se’n conèix la ciutat de naixement. A Venècia si que existeix la seva casa: es troba a la cantonada de la Via Garibaldi amb la Riva dei Sette Martiri.

Sebastian_Cabot_Venecia Diferent

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees

Corrides a Venècia

L’origen és antic i incert: es van celebrar durant molts segles en temps de carnaval, no només en els Campi més amplis sinó també, tot i que en ocasions extraordinàries, a la Piazza San Marco.

Canaletto Caccia dei Tori Piazza San Marco Veneciadiferent

Les curses de braus es van realitzar fins al 1802, quan en Campo Sant Stefano, a conseqüència del pànic causat per un toro desbocat, es va ensorrar una escala construïda per a l’ocasió davant del Palazzo Morosini i va haver morts i ferits.

La festa va ser organitzada amb regles precises per a un home ric i de seny que, a més de tenir diners, coneixia les lleis i els costums. La primera necessitat era obtenir del rector de la Parrocchia l’autorització per dur a terme la caça.

Esbrinat la part burocràtica, la data de l’espectacle s’anunciava a través d’una mena de cartell publicat al camp. A partir d’aquell moment, totes les persones que vivien o treballaven a la zona feien tot el possible per a l’èxit de la festa. Els propietaris dels palaus amb vistes al camp llogaven els seus balcons, als operadors comercials se’ls hi garantia un bon negoci amb la venta del vi.

Els gremis que donaven vida a la festa eren majoritàriament els dels carnissers i dels gondolers. Es triava un bou a l’escorxador amb una aparença ferotge, per tal de justificar el nom de toro que els hi donava. A la festa es duien els animals des del camp, i ja l’arribada era una font d’hilaritat: relliscaven dels vaixells, s’escapaven o queien a l’aigua.

En que consistia aquell joc? Uns tiradors sostenien llargues cordes lligades a les banyes del bou per prevenir que uns gossos, entrenats a posta, mosseguessin les orelles de l’animal. A la pràctica, es tractava d’un joc d’estira-i-arronsa amb els gossos que atacaven els bous. Doncs, rés a veure amb la tauromàquia.

Aquests jocs fins i tot van despertar l’interès del poeta Torquato Tasso. De fet, va presenciar a una caça de bous en honor d’Enrique III de França i en la Gerusalemme Liberata compara Clorinda, que escapa als cavallers cristians, amb el bou que escapa als gossos:

Tal gran tauro talor ne l’ampio agone

se volge il corno ai cani ond’è seguito

s’arretran essi; e s’a fuggir si pone

ciascun ritorna a seguitarlo ardito

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història