Tag Archives: serenissima

La Theriaca, un souvenir de Venècia

Venècia, fins a finals del segle XVIII, va ser un reconegut centre de producció farmacèutica. La xarxa i les relacions comercials amb l’orient van permetre als seus apotecaris accedir a productes bàsics i a millors preus que els d’altres llocs d’Europa.

Theriaca_01

A més, gràcies al prestigi de la seva indústria editorial, a la ciutat dels canals s’hi publicaven també molts llibres sobre farmàcia i medicina. A Venècia hi va arribar a haver fins a 90 farmàcies on no només s’hi venien medicaments, sinó que se’n produïen: la majoria per l’exportació.

La Triaca o Theriaca era un dels productes “estrella”: tot i que a l’antiguitat es fes servir com a antídot contra els verins, sobretot contra la picada d’escurçó, amb el pas del temps,  la moda el va imposar com a remei contra tots els mals.  Venècia, esclar,  va ser un gran centre de producció d’on es distribuïa als principals centres europeus. La Triaca es va convertir en un producte de regal, un souvenir made in Venice, com avui ho pot ser una màscara o un objecte de vidre de Murano. La seva preparació es feia davant del públic i envoltada d’un ambient gairebé festiu. Les espècies emprades per a la producció de la Triaca eren el pebre, el Phu (valeriana) l’opi, il cínamom, el safrà, la mirra, el bàlsam oriental i la malvasia. Fins i tot, hi havia també qui hi afegia pols de mòmia (!)

Theriaca_02Encara avui s’hi poden veure, davant d’una farmàcia, les marques rodones on es col·locaven els enormes morters de bronze. En qualsevol cas, més que botigues, les farmàcies eren un lloc de trobada, una mena de fòrum, on els nobles xerraven, discutien i s’enfrontaven. La història de les apoteques venecianes és interessant per entendre Venècia com la ciutat cosmopolita que s’interrelaciona amb cultures completament diferents, a fi de treure’n el màxim profit i adquirir les espècies més rares per al propi prestigi i el de la Serenissima Repubblica.

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història, Llibres, persones, idees

Francesco Guardi pintor venecià

Fa 300 anys va neixer a Venècia Francesco Guardi. En aquesta ocasió, el 28 de setembre 2012, la Fondazione Musei Civici di Venezia obrirà una gran exposició retrospectiva dedicada al pintor rococó venecià.

El jove Francesco es va formar en el modest taller familiar amb el pare i els germans. Cap d’ells va aconseguir, en vida, d’arribar a l’èxit professional, ni molt menys a un mínim benestar. Cap als 40 anys en Guardi, intentant pujar les vendes, començà a pintar les conegudes vedute de Venècia: ja hi havia un públic internacional que s’enduia de la ciutat unes imatges com a souvenirs i els pintors treballaven, a part dels encàrrecs de l’església i de l’estat, també per aquest tipus d’adinerats visitants. En Guardi fou també l’últim cronista de les festes i cerimonies oficials de la Serenissima Repubblica amb la sèrie de quadres les Feste Dogali.

Desprès de la seva mort, l’obra d’en Francesco va quedar a l’oblit fins a la segona meitat del segle XIX. Des d’ençà, tot i ser ben coneguda, la seva obra va ser molt qüestionada es va haver d’esperar fins al 1965 per entrar al pantheon de l’art venecià gràcies a una memorable exposició monogràfica a Palazzo Grassi.

Ara ja no li calen gaires presentacions, tothom coneix en Francesco Guardi i per gaudir-ne és suficient visitar la exposició veneciana d’enguany.

      

Museo Correr – Piazza San Marco, Venezia

29 setembre 2012 – 6 gener 2013

obert cada dia 10.00 a 19.00 hores (els tiquets es venen fins a les 18:00)

tancat el 25 desembre 2012 e 1 gener 2013

(totes les imatges són de la plana web de l’exposició)

Deixa un comentari

Filed under Història, Llibres, persones, idees