Tag Archives: canaletto

Corrides a Venècia

L’origen és antic i incert: es van celebrar durant molts segles en temps de carnaval, no només en els Campi més amplis sinó també, tot i que en ocasions extraordinàries, a la Piazza San Marco.

Canaletto Caccia dei Tori Piazza San Marco Veneciadiferent

Les curses de braus es van realitzar fins al 1802, quan en Campo Sant Stefano, a conseqüència del pànic causat per un toro desbocat, es va ensorrar una escala construïda per a l’ocasió davant del Palazzo Morosini i va haver morts i ferits.

La festa va ser organitzada amb regles precises per a un home ric i de seny que, a més de tenir diners, coneixia les lleis i els costums. La primera necessitat era obtenir del rector de la Parrocchia l’autorització per dur a terme la caça.

Esbrinat la part burocràtica, la data de l’espectacle s’anunciava a través d’una mena de cartell publicat al camp. A partir d’aquell moment, totes les persones que vivien o treballaven a la zona feien tot el possible per a l’èxit de la festa. Els propietaris dels palaus amb vistes al camp llogaven els seus balcons, als operadors comercials se’ls hi garantia un bon negoci amb la venta del vi.

Els gremis que donaven vida a la festa eren majoritàriament els dels carnissers i dels gondolers. Es triava un bou a l’escorxador amb una aparença ferotge, per tal de justificar el nom de toro que els hi donava. A la festa es duien els animals des del camp, i ja l’arribada era una font d’hilaritat: relliscaven dels vaixells, s’escapaven o queien a l’aigua.

En que consistia aquell joc? Uns tiradors sostenien llargues cordes lligades a les banyes del bou per prevenir que uns gossos, entrenats a posta, mosseguessin les orelles de l’animal. A la pràctica, es tractava d’un joc d’estira-i-arronsa amb els gossos que atacaven els bous. Doncs, rés a veure amb la tauromàquia.

Aquests jocs fins i tot van despertar l’interès del poeta Torquato Tasso. De fet, va presenciar a una caça de bous en honor d’Enrique III de França i en la Gerusalemme Liberata compara Clorinda, que escapa als cavallers cristians, amb el bou que escapa als gossos:

Tal gran tauro talor ne l’ampio agone

se volge il corno ai cani ond’è seguito

s’arretran essi; e s’a fuggir si pone

ciascun ritorna a seguitarlo ardito

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Història

Francesco Guardi pintor venecià

Fa 300 anys va neixer a Venècia Francesco Guardi. En aquesta ocasió, el 28 de setembre 2012, la Fondazione Musei Civici di Venezia obrirà una gran exposició retrospectiva dedicada al pintor rococó venecià.

El jove Francesco es va formar en el modest taller familiar amb el pare i els germans. Cap d’ells va aconseguir, en vida, d’arribar a l’èxit professional, ni molt menys a un mínim benestar. Cap als 40 anys en Guardi, intentant pujar les vendes, començà a pintar les conegudes vedute de Venècia: ja hi havia un públic internacional que s’enduia de la ciutat unes imatges com a souvenirs i els pintors treballaven, a part dels encàrrecs de l’església i de l’estat, també per aquest tipus d’adinerats visitants. En Guardi fou també l’últim cronista de les festes i cerimonies oficials de la Serenissima Repubblica amb la sèrie de quadres les Feste Dogali.

Desprès de la seva mort, l’obra d’en Francesco va quedar a l’oblit fins a la segona meitat del segle XIX. Des d’ençà, tot i ser ben coneguda, la seva obra va ser molt qüestionada es va haver d’esperar fins al 1965 per entrar al pantheon de l’art venecià gràcies a una memorable exposició monogràfica a Palazzo Grassi.

Ara ja no li calen gaires presentacions, tothom coneix en Francesco Guardi i per gaudir-ne és suficient visitar la exposició veneciana d’enguany.

      

Museo Correr – Piazza San Marco, Venezia

29 setembre 2012 – 6 gener 2013

obert cada dia 10.00 a 19.00 hores (els tiquets es venen fins a les 18:00)

tancat el 25 desembre 2012 e 1 gener 2013

(totes les imatges són de la plana web de l’exposició)

Deixa un comentari

Filed under Història, Llibres, persones, idees