Category Archives: Info pràctiques

L’acqua alta i l’enfonsament de la ciutat

L’acqua alta a Venècia és un fenomen que es dóna entre la tardor i la primavera quan el nivell de l’aigua supera en 90 mm el nivell de la marea normal.

Consisteix en una pujada del nivell de l’aigua i normalment inunda les zones més baixes de la ciutat, tot i que hi ha hagut marees més fortes com la del 1986, quan va arribar als 1,58 metres. Durant unes quantes hores l’aigua va cobrir una bona part de la ciutat i va escolar-se per cases i botigues.

La pitjor inundació dels temps moderns va ser l’any 1966, amb una marea d’1,94 metres. Aleshores a tot el món es va fer evident la fragilitat d’una ciutat que es dreça al mig d’una llacuna, sobre un arxipèlag d’un centenar d’illes i a dos quilòmetres de la mar oberta.

El nivell zero està fixat a la Punta della Salute davant del Bacino di San Marco. Una bona part de la ciutat es troba a 100 cm sobre el nivell zero, doncs si la marea puja de manera excepcional per exemple 140 cm, això comporta que l’aigua inunda amb 40 cm les parts més baixes de la ciutat, més o menys el 50%, com la plaça de San Marco.

El fenomen de l’acqua alta és l’efecte de factors meteorològics i hidrològics: concretament, l’aigua que normalment cada 6 hores entra als 50.000 hectàrees de la llacuna no pot sortir-ne per l’efecte del vent de xaloc i pressió atmosfèrica baixa.

El problema, però, és doble, ja que Venècia s’està enfonsant i perd distància respecte el nivell del mar.

Aquest últim segle Venècia ha perdut més de 23 centímetres respecte del nivell del mar per tant les inundacions han augmentat. La pèrdua la causen dos factors diferents: la pujada del nivell de la mar, lligada al canvi climàtic; i l’enfonsament gradual del sòl, fenomen conegut per subsidència i causat sobretot per l’extracció indiscriminada d’aigües subterrànies destinades a la indústria local i a la creixent demanda provocada per l’augment del turisme. La sobreexplotació d’aquestes aigües va fer que el nivell freàtic baixés i que la terra s’enfonsi. Aquesta extracció no es va aturar fins els anys 70.

El bo és que l’acqua alta dura només unes hores i després es retira, doncs a part els problemes de les plantes baixes i botigues, la incomoditat és temporal. L’ajuntament disposa d’un sistema acústic amb sirenes que avisen amb antelació en cas de marea excepcional. Per els viatgers, com que no hi ha cap perill, és suficient comprar unes botes per veure la ciutat de manera diferent.

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Info pràctiques, Venècia en família

Les sabates de l’Arlequí

Us heu fixat mai sobre quines sabates porta l’Arlecchino? En cada país la gent de poble calça unes sabates barates que entren a formar part de la tradició, com va passar a Catalunya amb les espardenyes. Els rics, la noblesa, portaven sabates de veritat però la majoria només tenia l’alternativa dels esclops.

Ara bé com que el Friül formava part dels territoris de Venècia, des d’allà arribaven mercaderies i entre aquestes arribaven a la capital unes sabates fetes amb materials reciclats com la lona, draps i, a partir del segle XX, cobertes de bicicleta de segona ma per fer-ne una sola impermeable.

Conegudes com les “friulane” literalment “del Friül”, també tenen altres noms, el més divertit i que encara es fa servir és “papússa”, espardenya per estar a casa.

Fins fa pocs anys el producte es venia a les parades i botigues populars però es va evolucionar en sabata de moda i es troba a botigues cèntriques i elegants de Venècia on vam fer aquesta foto.

2 comentaris

Filed under Curiositats, Info pràctiques, Venècia en família

Veure le cases senyorials del Palladio

Vicenza és poc coneguda però mereix una visita.

La Rotonda és només una de les “vil.le” (cases senyorials) que l’Andrea Palladio va construir per a una noblesa de província com la de Vicenza. Després de 500 anys però, aquesta “provincialitat” s’ha convertit en un patrimoni inestimable.

VenèciAquí disposa d’un programa especial en petit autocar per visitar unes quantes d’aquestes cases senyorials en un dia. El programa comprèn itinerari a la ciutat de Vicenza, el dinar en un restaurant de bon nivell qualitat-preu  i, a la tarda, un recorregut per a la província de Vicenza per veure i, en algun cas, visitar les “vil.le” del Palladio.

(fotos de http://www.veneto.to)

Deixa un comentari

Filed under Història, Info pràctiques

Venècia és un laberint, si et vols perdre has de tenir temps…

Vols fer un itinerari en cerca de la Venècia contemporània a través dels projectes d’arquitectura de:

Vittorio GREGOTTI, Alvaro SIZA, Aldo ROSSI, Tadao ANDO, Gino VALLE, Studio CAPPAI – MAINARDIS, Cino ZUCCHI , Renzo PIANO , Carlo SCARPA, Mario BOTTA, James STIRLING, Alvar AALTO, Sverre FEHN, Joseph HOFFMANN, J.T. RIETVELD, Ignazio GARDELLA, Giuseppe GAMBIRASIO, Santiago CALATRAVA, David CHIPPERFIELD?

Venècia és un laberint, et perdràs!Si vols aprofitar els dies de la teva estada, envian’s un correu a veneciaqui@hotmail.com i t’ajudarem a passar’t-ho bé.

 

 

 foto wonderlens.net

1 comentari

Filed under Curiositats, Info pràctiques, Llibres, persones, idees, Venècia en família

Una platja veneciana al 100%

Quan es tanca el Festival Internazionale del Cinema di Venezia és el moment de gaudir d’una de les infinites cares de Venècia, la seva platja, el famosíssim Lido. La llacuna queda separada dal mar per una franja de terreny molt reduïda, una llarga illa part de la qual es diu justament Lido.

Imatge

La imatge decadent que en Thomas Mann i Luchino Visconti ens van deixar a Morte a Venezia però no correspon a la realitat: el Lido di Venezia és una part de la ciutat on viuen tot l’any molt venecians, circulen cotxes i autobusos i que es distingeix per la seva oferta d’esbarjo variada i per a totes les butxaques.

Imatge

Des de la zona informal, nudista i sense equipaments de la platja de San Nicoletto es passa a la més popular amb chiringuitos i restaurants, fins a la dels grans hotels com el Des Bains i l’Excelsior, es pot arribar en autobús a la Oasi degli Alberoni (els grans arbres), que es troba al costat fins i tot d’un bosc protegit.

Allà es troba un equipament on són garantits tranquil·litat, cuina de bona qualitat i un tracte familiar. És l’ideal per descansar una mica després d’uns dies de visites a la ciutat històrica, i el setembre es pot gaudir d’una pau molt rara en aquesta ciutat.

www.bagnialberoni.com Continua llegint

2 comentaris

Filed under Info pràctiques, Venècia en família, Venècia per nens

Glossari venecià: Calle, Salizzada, Ruga, Ramo, Crosera, Rio, Rio Terà…

Calle (cal.le)

No cal explicar l’origen llatí de la paraula amb què s’anomenen gairebé tots els carrers.  És divertit i curiós veure’n els matisos: per exemple la Salizzada és una Calle empedrada. Venècia no ha tingut sempre els carrers com els veiem avui dia: eren  de terra i gespa i, poc a poc, es va començar a empedrar tota la ciutat, començant pels Campi.

Els blocs de pedra provenen d’uns turons a prop de Pàdua, d’un poble anomenat Monselice, en llatì Mont Silicis, del nom de la pedra dura que s’hi troba. Salizzada deriva doncs de Silicis, en italià Selciato.

El nom Ruga prové del francès rue, i un Ramo és precisament una branca d’una Calle. Crosera vol dir cruïlla.

Amb l’arribada de francesos, desprès d’austriacs i, per acabar, del Regne d’Itàlia es va intentar “normalitzar” Venècia amb la resta de ciutats: es van tancar Rii (Rio Terà), es van obrir carrers entre el teixit històric (Strada Nova o Via Garibaldi). La toponímia veneciana malgrat tot ha resistit i sobreviscut als intents homogeneïtzadors.

http://www.magicoveneto.it/Venezia/Venezia/Calli-1.htm

6 comentaris

Filed under Curiositats, Glossari, Història, Info pràctiques