L’escola a Venècia

La paraula scuola, a Venècia, no vol dir només institució o centre encarregat d’educar o impartir docència: aquest terme, durant el domini de la Sereníssima, identificava les confraries laiques de caràcter social religiós i devocional i, per extensió, també els edificis que les allotjaven. Les Scuole Grandi, reservades majoritàriament als nobles, es dedicaven a la devoció d’un sant o a la penitència. La seva riquesa derivava de les generoses donacions i a les quotes dels dels propis agermanats: de fet, aquestes escoles posseïen una gran quantitat de diners que podien ser invertits en préstecs, béns immobiliaris i obres d’art i orfebreria.

Venecia_català_ Scuola_San Rocco

En són exemples il·lustres la Scuola Grande di San Rocco o bé la de San Giovanni Evangelista, autèntics cofres de l’art de tots els temps. Les més nombroses eren les Scuole Minori – fetes pels gremis d’artesans –  i les de comunitat estrangeres que tenien un paper d’assistència econòmica, d’inserció laboral, espiritual i ajuda material.

El govern de la Sereníssima aprovava i impulsava l’activitat de les Scuole perquè d’aquesta manera aconseguia diferents objectius:

  • que tots els ciutadans tinguessin una mínima assistència social i medica: una mena de benestar social del conjunt de la societat veneciana.
  • l’home del carrer – que per no ser noble no podia tenir càrrecs en la gestió de l’estat – a través de les jerarquies de les Scuole tenia la oportunitat de participar a la vida pública .
  • saber qui eren i que feien els seus ciutadans perquè, de fet, les Mariegole – els estatuts de les Scuole – incloien també les llistes dels socis i eren en definitiva un registre civil. Aquest, juntament amb el Libro dei Nobili en que s’hi apuntaven tots els patricis de la ciutat, va ser un dels instruments més eficaços de control de l’estat venecià sobre els seus ciutadans.

Tot i que, després de la caiguda de la Sereníssima en mans napoleòniques el 1797, les Scuole van ser completament abolides i espoliades,  unes quantes d’elles van aconseguir tornar a ser actives al llarg del segle XIX. Tot i no tenir el paper importantíssim d’abans, encara actuen – gestionant remarcables patrimonis – i ens permeten imaginar com havia de ser la societat als temps de la República del lleó.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Curiositats, Glossari, Història, Llibres, persones, idees

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s