El Carnaval de Venècia encara emociona

Hi ha algú que no conegui el Carnaval de Venècia? Segur que no.

Carnevale-2013-Rezzonico1

Potser però no tothom sap que és una festa tan antiga que el primer document en que surt la paraula Carnevale remunta a l’any 1094 i la festa està regulada amb un edicte del 1296, quan el Senat de la Repubblica Serenissima va declarar festiu el dia abans de la Quaresma. Durant molts segles els dies del Carnaval acabaven en aquell dia, després de durar sis setmanes.

La característica principal era que es podia sortir al carrer amb una màscara a la cara i això d’alguna manera permetia – durant uns dies – canviar de classe social, sexe i fins i tot la pròpia mateixa identitat. Aquesta sensació i el divertiment que en deriva perduren en els segles, encara avui participar al carnaval és emocionant: tothom, al mateix temps, puja a l’escenari i gaudeix de l’espectacle, només passejant per Venècia ja n’hi ha prou per ésser partícip del joc.

Amb l’arribada de Napoleó i durant tota la dominació austríaca, per el temor de revoltes, es van prohibir festes i màscares al carrer. El carnaval va resistir a les illes de la llacuna però, poc a poc, va anar perdent el seu caràcter de festa popular i  transgressiva fins a la primera meitat del segle XX.

Com el mític Fènix el carnaval va tornar a néixer el 1979 gràcies a la voluntat de la Biennale i del mateix Gran Teatro La Fenice, juntament als operadors turístics. Sort va voler que el llavors director de la Biennale Teatro fos una persona de gran capacitat com el Maurizio Scaparro que es va inventar o, millor dit, va recuperar el concepte originari de Carnaval del Teatre, i el va posar en marxa. Ell mateix així ens ho explica : “…l’ús de la ciutat de Venècia, espai únic, anòmal, que engloba plaça i teatres, terra i aigua, s’endu una suggestió única…”.

A partir de llavors l’èxit va ser tan gran que el Carnaval va arriscar de morir-ne. Ell encara resisteix, però va fer molt de mal a la ciutat, amb una exagerada difusió de la màscara com a souvenir, fins al punt que de botigues de màscares ara s’en troben a cada cantonada i – amb altres negocis típicament turístics – han aconseguit fer fora el teixit comercial i pujar tots els preus. Avui és tota una sort trobar una botiga de queviures normal –  amb la conseqüencia d’empitjorar la tendència a la baixa de la població autòctona a la Venècia històrica: ara hi viuen 50.000 persones, quan al segle XVIII els habitants van arribar a 200.000 unitat.

(imatge des  http://carezzonico.visitmuve.it)

Anuncis

1 comentari

Filed under Curiositats, Història, Venècia en família, Venècia per nens

One response to “El Carnaval de Venècia encara emociona

  1. Molt bona nota històrica! Sempre està bé complementar el turisme amb cultura.
    Petons
    Ares
    Fuet-i-Mate

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s