Una Versailles veneciana

Els venecians sempre van ser obsessionats pel control del nivell de la llacuna, amb molta raó, i van desviar en el curs dels segles tots els rius que hi abocaven.

El Naviglio del Brenta forma part del complicat sistema idràulic de conjunció entre la llacuna i la terra ferma. Uneix Venècia amb Pàdua, és una part de l’antic llit del riu Brenta, i va servir pel transport de mercaderies, persones i materials per a la construcció de la mateixa Venècia com la pedra, els marbres, la fusta.

La tradició d’estiueig en aquesta zona era ben arrelada. Ho demostren, entre d’altres , una composició del 1605  La barca da Venezia a Padova – commedia madrigalistica – i L’Arcadia in Brenta en que el Carlo Goldoni, inspirat per novel·les del segle XVII amb música del Baldassarre Galuppi, celebra aquest lloc d’estiueig dels nobles venecians.

Per això, a les ribes d’aquest Naviglio, van sorgir al llarg dels segles moltes cases senyorials – les vil·les– de les famílies venecianes més poderoses. Una d’aquestes eren els Pisani i aquesta és la mansió que es van construir a partir del 1721, durant els últims anys de la fabulosa Serenissima Repubblica, abans de la rendició a les tropes de Napoleó el 1797.

En homenatge al 114è Dux, Alvise Pisani, l’enorme edifici tenia 114 habitacions i un parc immens amb un laberint i avui està obert al públic i s’hi pot passar tot el dia.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Història, Venècia en família

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s