Glossari venecià: Calle, Salizzada, Ruga, Ramo, Crosera, Rio, Rio Terà…

Calle (cal.le)

No cal explicar l’origen llatí de la paraula amb què s’anomenen gairebé tots els carrers.  És divertit i curiós veure’n els matisos: per exemple la Salizzada és una Calle empedrada. Venècia no ha tingut sempre els carrers com els veiem avui dia: eren  de terra i gespa i, poc a poc, es va començar a empedrar tota la ciutat, començant pels Campi.

Els blocs de pedra provenen d’uns turons a prop de Pàdua, d’un poble anomenat Monselice, en llatì Mont Silicis, del nom de la pedra dura que s’hi troba. Salizzada deriva doncs de Silicis, en italià Selciato.

El nom Ruga prové del francès rue, i un Ramo és precisament una branca d’una Calle. Crosera vol dir cruïlla.

Amb l’arribada de francesos, desprès d’austriacs i, per acabar, del Regne d’Itàlia es va intentar “normalitzar” Venècia amb la resta de ciutats: es van tancar Rii (Rio Terà), es van obrir carrers entre el teixit històric (Strada Nova o Via Garibaldi). La toponímia veneciana malgrat tot ha resistit i sobreviscut als intents homogeneïtzadors.

http://www.magicoveneto.it/Venezia/Venezia/Calli-1.htm

Anuncis

6 comentaris

Filed under Curiositats, Glossari, Història, Info pràctiques

6 responses to “Glossari venecià: Calle, Salizzada, Ruga, Ramo, Crosera, Rio, Rio Terà…

  1. Pilar Viciana

    Gràcies, Marco.
    En aquesta tarda d’estudi, les teves paraules i les imatges que les acompanyen, em fan reviure passejades pels racons d’aquesta ciutat que, en certs moments em fa pensar en Istanbul.

    • Hola Pilar, a Istanbul vaig anar justament durant un curs d’història de l’arquitectura, fa molts anys. Penso que Venècia es va emportar des de l’orient mitjà no només les formes, potser una manera de reflectir la llum. El vidre i els teixits són la prova més evident.
      Estic preparant visites guiades pels catalans a Venècia, espero que la proposta els pugui interessar. M’adono que a Catalunya no es coneix gairebé rés dels 1000 anys de la Serenissima Repubblica.
      Hi ha feina per fer.

  2. Maria Pilar

    Hola Marco,
    Quan vaig estar a Venècia aquesta primavera no vaig trobar cap guia en català. Vaig visitar Roma l’any passat i ho vaig fer amb Romaquí. Agraeixo l’existència de Venèciaquí i així que torni a aquesta meravellosa ciutat em posaré en contacte amb tu. Bona sort i gràcies per la teva tasca. És fantàstic escoltar les explicacions dels guies en la nostra llengua i un signe de normalitat absolutament necessari.

    • Gràcies Pilar, tot i treballar-hi des de fa un any, fins al juliol no hi vaig poder concretar.
      Qué, no hi ha alguna cosa que t’ha estranyat de Venècia durant la teva estada?
      No dubtis a preguntar-me qualsevol cosa sobre Venècia i tot el Vèneto: per a mi és un plaer parlar d’això.

      • Maria Pilar

        Sé que a Itàlia es parlen diferents llengües (en dieu dialectes) i que l’itàlia estàndard és fonamentalment la llengua de la Toscana però desconeixia que existís un “fet diferencial” a Venècia. El gondoler que ens va passejar pels canals ens va explicar que parlava venecià ( que segons ens va dir té més similituds amb el castellà que amb l’italià) i que es sentia venecià i no italià. És comú aquest sentiment entre els nascuts al Vèneto? Gràcies.

      • Hola Pilar, és veritat que en cada regió es parla una llengua (o dialecte, depèn de com t’ho miris) diferent. L’italià és el de la toscana perqué llavors es va decidir així (Itàlia s’acabava de fer i, a més es tracta de la llengua de Dante Alighieri). Pel que fa el gondoler, expressa un sentiment molt primari que però té un fonament històric: fins el 1797 Venècia era un estat independent, amb llengua cultura i tradicions propies, que va ser conquerit pels francesos. Per aixó molta gent nascuda al Vèneto et dirà el mateix. No t’equivoquis amb una idea independentista però: a Itàlia aixó ja no té sentit històric. El fet de no sentir-se italià desemboca sovint en el populisme i els gondolers no s’escapen d’aquesta manera de veure l’estat i totes les institucions públiques. Per ells i molta altra gent el sentir-se venecià
        s’acaba d’una sola manera: no pagar impostos. Aixó si que ho entenen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s